enlaceZapatista

ELLS I NOSALTRES. VII, – Els i les més menudes 1. Aprenent a governar i governar-nos, és a dir, a respectar i respectar-nos

Protegit: ELLS I NOSALTRES. VII, – Els i les més menudes 1. Aprenent a governar i governar-nos, és a dir, a respectar i respectar-nos

ELLS I NOSALTRES.

VII. – Els i les més menudes 1.

1. – Aprenent a governar i governar-nos, és a dir, a respectar i respectar-nos.

 Febrer de 2013.

Nota: els quaderns de text, que són part del material de suport per al curs «La Llibertat segons els i les zapatistes», són producte de les reunions que les bases de suport zapatistes de totes les zones van realitzar per avaluar els treballs de l’organització. Companyes i companys tzotziles, choles, tzeltales, tojolabales, mames, zoques i mestissos, procedents de les comunitats en resistència dels cinc caracoles, es van preguntar i es van respondre entre si, van intercanviar les seves experiències (que són diferents segons cada zona), van criticar, es van autocriticar, i van avaluar el que porten avançat i el que falta per fer. Aquestes reunions van ser coordinades pel nostre company Subcomandante Insurgente Moisès i van ser gravades, transcrites i treballades per l’elaboració dels quaderns de text.

Com que en aquestes reunions els i les compas van compartir entre ells i elles els seus pensaments, les seves històries, els seus problemes i possibles solucions, elles i ells mateixos li van posar nom a aquest procés: «la compartició «.

Aquests són alguns fragments desgranats de la compartició zapatista:

– * –

(…)

  Aquí estem per compartir l’experiència i un d’aquests, la nostra paraula com a zapatistes és que governem junts, governem en col·lectiu. Quina compartició ens poden donar de la forma de com fan això que governen junts, en col·lectius?

  La manera que estem treballant és no separar-nos del poble. Així com sempre fem en qüestions de parlant de reglaments o de plans d’activitats, de treballs, ha d’arribar la informació al poble, ha de ser present les autoritats en els plans, en fer les propostes.

(…)

  Allà nosaltres estem treballant algunes coses i considerem com a part de les obligacions del govern autònom, una és que és la seva obligació del govern autònom atendre a qualsevol persona que acudeixi a l’oficina per diferents assumptes, se li doni o no se li doni solució al seu assumpte però ha de ser escoltat. Qui sigui, zapatista o no zapatista, així estem treballant allà, sempre que no sigui gent del govern o enviat del govern, si així és doncs aquests sí que no són atesos, allà no s’atén. Però si no, sigui de qualsevol organització social, és atès. També estem allà treballant i sempre pendents de que estiguem complint amb els set principis del «manar obeint» i això ho pensem que hem de fer-ho així, és com una obligació, per no cometre els mateixos errors que cometen les instàncies del mal govern i no portar les mateixes maneres d’ells, aleshores el que ens va a regir són els set principis.

– * –

  El primer Aguascalientes es va construir a Guadalupe Tepeyac, aquí va començar el primer pas de la nostra organització i de la nostra manera per fer valer el nostre dret. Aquest Aguascalientes vam dir que és un centre cultural, polític, social, econòmic, ideològic, però amb la traïció d’Ernesto Zedillo, ell va pensar amb aquest desmantellament, aquesta ofensiva que va fer, va pensar que amb això ens acabaria la política de la nostra organització . Però va ser al revés la seva política perquè d’aquí mateix, en aquest mateix any 94, es va declarar que es fessin cinc Aguascalientes més.

(…)

– * –

  Aquests municipis van dir que és la seu que aquí serà, llavors van començar a buscar noms dels municipis, com s’anomenarà, i una vegada que tenen la seu ara van començar a veure com es diran els municipis. El primer municipi autònom que és La Garrucha es va dir que es dirà Francisco Gómez; l’altre municipi que és San Manuel ara, que és Las Tazas, que vam dir, es va anomenar Sant Manuel; Taniperlas es va denominar Ricardo Flores Magón; Sant Salvador, Francisco Villa. Tots aquests van ser en honor als companys Francisco Gómez, que ja tots coneixem, ja que és un company que va donar la vida per la causa que estem, la qual ja va parlar el company, va morir en el combat a Ocosingo el primer de gener, així es va anomenar Francisco Gómez. Aleshores Sant Manuel en honor del company Manuel, que és el fundador de la nostra organització. Ricardo Flores Magón, doncs també ja sabem que és un lluitador social que ja està en la història. I Francisco Villa, doncs igual és un revolucionari que tots coneixem. Llavors així van anar formant els nostres municipis, així vam decidir fer tot això a nom de tots els nostres municipis i els acords van ser presos tots en una assemblea comunitària, en l’assemblea regional aquí es on va nomenar tots aquests noms dels nostres municipis. Companys, és les poques paraules que els explicaré i passaran altres companys o companyes per explicar el següent.

(…)

– * –

  Els problemes principals que es van presentar des de l’inici de [inaudible] , el problema de l’alcoholisme, com està aquest problema ara mateix aquí a la seva zona?

  Mira company, en aquells temps, en l’inici de 1994, després de la guerra doncs, alguns van entrar amb por. Va iniciar la guerra, tots ens vam agrupar, així com ja ens van dir, ens hi vam ficar i per què ens hi vam ficar, pot ser que així va passar, es van agrupar la gent. Alguns que sí conscientment ho van fer però altres per por, llavors qui de per si ho van fer amb por, de per si no estan a gust fent la feina, què és el que feien? Encara que teníem l’ordre que no devíem beure alcohol, però què és el que passa, bevien d’amagat. Què és el que fèiem? Nosaltres no els castigàvem, el que fèiem, per això tenim la comissió de gent gran, aquests són els encarregats de dir-li per què està fent això, se li explicava què és el mal que s’està provocant en si mateix. Aleshores qui obeeixen doncs pràcticament seguiran i qui no doncs marxen. Aquesta és la resposta.

 (…)

Companys i companyes, bona tarda a tots. Jo vinc d’un poblat que es diu ____, que pertany al municipi Francisco Villa. Vinc a representar a la Junta de Bon Govern, el meu càrrec va ser Consell, de l’any 2006 al 2009. Els vaig a explicar com va ser la causa de la nostra càrrega que tenim tots, no em toca explicar encara on vam començar l’any de 1994, explicaré una mica com vam començar després de 1994. Abans, 91, 92, ¿per què va ser la causa de l’aixecament armat? És per la causa de la dominació, la marginació i la humiliació, de les injustícies i de les normes o lleis dels mals governs i dels explotadors terratinents. I així abans, els nostres pares i avis, ells no els prenien en compte, patien i així no teníem terra on treballar per al manteniment dels nostres fills. Així els pobles zapatistes es van començar a organitzar on van dir «ja n’hi ha prou de tanta humiliació». Llavors es van aixecar en armes, no els va importar caminar a la nit, ni la fam.

  Així vam anar formant i vam veure que organitzats, units, si vam poder i podrem més. Després passant aquest aixecament que vam fer, vam veure com anem a avançar a formar les nostres autoritats autònomes en cada municipi. Per això aquí estem reunits tots per parlar i compartir com va ser que vam començar a funcionar els nostres governs autònoms, ¿per què els explico una mica d’aquest tema? És perquè jo el que penso és que des d’aquí vam anar començant i avançant fins on estem ara mateix. En el tema que començarem a veure li toca la paraula al company ___, que ell explicarà fins avui com estem treballant en els nostres municipis i en la Junta de Bon Govern. És el meu paraula, companys.

  Companys, així com ha parlat l’altre compa, ara ens va a tractar d’explicar el company ____, perquè va ser el fundador del nostre govern autònom al nostre Caragol III, allà a la Garrucha, ells van ser els que van fundar les primeres autoritats. Ara ens van a compartir com van treballar, com van estar, com van començar i com estem fins ara.

– * –

(…)

  Com que se’m va passar comentar-lis alguna cosa, més o menys un mes després de l’inici de les nostres funcions, allà amb una organització que es diu la CIOAC [de filiació perredista] , ens segresten a un company juntament amb un camió, i ens vam veure obligats a denunciar i no teníem la idea de fer una denúncia. Membres de la Junta de Bon Govern i consells municipals vam haver donar la nostra paraula, una o dues paraules, per fer aquesta denúncia, en equip, cadascú donava la seva paraula i així anem formant, així formem una denúncia, però sí el traiem. I per això ho fèiem de secretari, ho fèiem de cuiner, ho fèiem d’escombriaire, perquè havíem de fer neteja a la nostra oficina i en tota la nostra àrea de treball, no teníem especialment qui faci aquestes tasques i així ho seguim fent fins ara.

(…)

– * –

…)

  Així vam treballant i així arribem fins al 2003, amb la formació de les Juntes de Bon Govern. Arribem a les juntes de bon govern, ja que en aquesta zona, per dir així, doncs no sabíem si aquesta directiva de l’associació de municipis algun dia serien autoritats i serien govern. Però el 2003, quan es donen les Juntes de Bon Govern, el poble i l’associació de municipis decideixen que aquests vuit companys, membres de la Directiva d’Associació de Municipis, passaran a ser autoritats de la Junta de Bon Govern. I aquests vuit companys perquè són els que prenen el càrrec a la Junta de Bon Govern, en el primer període de la Junta de Bon Govern, que va ser del 2003 al 2006.

  Així es van donar aleshores, igual sota les mateixes condicions, la Junta de Bon Govern no tenia ja un local adequat. Dies abans que es fessin públiques les Juntes de Bon Govern doncs els pobles van construir aquí, de manera urgent, un local per a la Junta de Bon Govern, així com un local per a cada un dels municipis autònoms, al centre del Caracol. Es van construir amb els materials amb què comptaven els pobles en aquests moments, fustes usades, làmines usades i així es va començar, es van fer les construccions, en menys d’una setmana van quedar construïdes. Així es comença, queden llestes les seves oficines, arriba agost de 2003 i es fan públiques; després de la publicació els pobles es reuneixen, orgullosos d’haver format una instància més de govern en l’autonomia. I en una festa, en una gran celebració instal·len formalment el nou govern autònom, fent el lliurament doncs a la seva oficina, amb els materials amb què es comptava.

 Doncs podem dir que va ser un “chingo”, però el poble va fer lliurament a la Junta de Bon Govern una taula i dues cadires, aquest va ser el seu material, i un local doncs una mica més petit que aquest espai on estem ara, així van ser les condicions. Dies després, algú per allà va donar una maquineta de les més antigues i amb aquesta es va començar a treballar. Rebem el local buit i així vam començar, es van anar donant iniciatives de treball i vam anar començant, arreglant l’espai.

(…)

– * –

  En el treball també, com veuen vostès a la zona on treballem, hi ha diferents maneres de ser, diferents formes de vestir, diferents colors, diferents creences, diferents maneres de parlar, i en el treball també se li respecta al company i companya, independentment de com sigui. L’únic que ens interessa és la voluntat del treball i la seva capacitat, llavors tot això no ens importa de com sigui.

(…)

– * –

(Continuarà …)

Dono fe.

Des de les muntanyes del Sud-est Mexicà.

Subcomandante Insurgente Marcos.

Mèxic, febrer de 2013.

———————–

«Poder Caracol» de Lengualerta/Cuyo, música Taxi Gang. Vídeo de Pazyarte, imatges del Caracol zapatista d’ Oventik, Chiapas. Al minut 2:42 li pregunten a 2 compas internacionals què han aprés. Ells responen: «a compartir»

Zach de la Rocha, vocalista de Rage Against Machine, explica l’interès del capital per aniquilar el zapatisme (amb una petita intervenció de Noam Chomsky). Zach ha estat en comunitats zapatistes, com un més, sense presumir de ser qui ha estat i és. Va saber mirar-nos, nosaltres vam aprendre a mirar. Música de fons: la rola «People of the Sun».

La rola «Canto a la Rebelión», del grup SKA-P, amb lletra inclosa. Aquesta rola forma part del seu nou disc «99%», que sortirà el proper mes de març d’aquest 2013, cortesia de Marquitos spoil. Oh, no cal donar-les. ¡Órales co el brincolín!

No hay comentarios »

No hay comentarios todavía.

RSS para comentarios de este artículo. TrackBack URL

Deja un comentario